Demopunk Net Web

Go to english version


Informe 2002. La Democràcia Directa a Espanya

Demopunk Net 1997-2002, sota TAZ-Copyright
http://www.demopunk.net











Introducció

Terminologia


Estat de la Democràcia Directa a Espanya

Poder Constituent
Iniciativa Popular
Referèndum
Altres llibertats polítiques


Anàlisi de la Democràcia Directa a Espanya

Desenvolupament Nacional de la Democràcia Directa
La Petició Col·lectiva Legislativa
Referèndum de ratificació a la Reforma Constitucional
El Plebiscit Consultiu
El Referèndum revocatori de representants electes sindicals
El control popular de la guerra
Desenvolupament Regional de la Democràcia Directa
Referèndum de ratificació a la reforma estatutària
La petició legislativa i el plebiscit consultiu
Dret d'autodeterminació
Desenvolupament Municipal de la Democràcia Directa
Regulacions municipals
Pressupost Participatiu
Regulació regional del plebiscit municipal
Pràctica de la Democràcia Directa a Espanya
L'exercici del referèndum de ratificació a la reforma constitucional/estatutària
L'exercici de la petició legislativa a nivell nacional
L'exercici de la petició legislativa a nivell regional
L'exercici del plebiscit consultiu
L'exercici No Governamental de Democràcia Directa
 

Antecedents històrics
 

Legislació aplicable
 



 
 

Introducció

Al juliol/2002 es va conèixer l'Informe sobre Desenvolupament Humà que anualment publica el Programa per al Desenvolupament de Nacions Unides (PDNU); aquest informe nascut en 1990 és referència documental per a gran part de l'activisme socioeconòmic. Aquest any presenta una evolució, qualitativament important, que queda reflectida en el propi subtítol de l'informe: "L'aprofundiment de la democràcia en un món fragmentat".

A pesar de les greus deficiències metodològiques de l'informe a l'estimar "el grau de desenvolupament democràtic de cada país, malgrat que reconeix no haver trobat una correlació estadística entre democratització i desenvolupament humà, la seva lectura transmet persistentment la línia crítica cap a l'actual Règim que perdura i creix a nivell popular des de fa dècades. La novetat és que una tribuna com el PDNU repeteixi la crítica i l'esperança que sobre la utopia democràtica manté el poble, o almenys el subconscient col·lectiu.

L'experiència diària fa cada vegada més evident el procés cultural pel qual les elits substitueixen la Força per l'Engany. Enfront de la glorificació política del Règim per part dels seus mitjans de propaganda, creix la decepció i rebuig popular cap al model hegemónic, l'expressió més clara del qual és el progressiu augment de l'abstenció electoral i el rebuig popular als supòsits canals de participació política.

La intel·lectualitat orgànica estudia el fenomen en termes de "crisi de la representativitat", però deliberatament no aborda l'aspecte central del disseny de la democràcia liberal. I és que el nostre règim hegemónico es caracteritza per publicitar un ampli ventall de drets civils, mantenint en el mínim imprescindible les llibertats polítiques, i sufocant tota garantia del Poder Constituent del poble. Aquesta substitució de la Força per l'Engany és un procés cultural que ha requerit més d'un segle per arribar a l'actual maduració. Però avui, la seva eficiència en el control de la població presenta inevitables fisures, incapaç de mantenir eternament la realitat virtual d'una suposada sobirania popular, on realment s'alternen les elits, i on es produeixen inesperadament transformacions com la denominada "globalització" (de naturalesa incontrolable per a la suposada voluntat popular). Creix lentament, tal vegada subconscientemente, la desconfiança popular cap un règim que proclama tots els dies, mitjançant potents altaveus, la seva naturalesa democràtica però que consumeix dècades sense augmentar les raquítiques llibertats polítiques.

Front als drets civils, quan parlem de llibertats polítiques, parlem de les llibertats d'exercici de la sobirania popular: parlem del perfeccionament de la Democràcia Representativa (sistemes electorals, mandat imperatiu sobre representants, ...), ens estem referint al joc de llibertats relacionades amb la Democràcia Directa, i, sobretot, amb les garanties del permanent exercici del Poder Constituent popular. Els drets civils són simples concessions que, en absència de llibertats polítiques, són propensos a sofrir deformacions i contraccions al servei d'interessos espúreos (els exemples creixen per onsevulla en els últims temps). La confusió dialèctica entre drets civils i llibertats polítiques, és un dels errors que deliberatament difon el règim a l'intentar legitimar el seu model.

Des dels anys 60, aquesta crisi està tenint múltiples respostes intel·lectuals que no arriben a constituir un front capaç de desarticular el règim i els seus mitjans de propaganda.
Però destaca positivament el fet de que la utopia demòcrata sobreviu en els més variats "hàbitats polítics". D'una banda , l'activisme democràtic en la dreta i esquerra capitalista, principals beneficiaris de la democràcia liberal, és rarísimo encara que no és inexistent. D'altra banda, el concepte anarquista del consentiment sol ser expressat en termes de democràcia absoluta. I malgrat el violent prejudici que lliga democràcia liberal i capitalisme (Espanya/1936, Guatemala/1954 , Xile/1973, Nicaragua/1986, Algèria/1991, Sèrbia/1999 i potser Veneçuela pròximament), una creixent minoria de l'esquerra no capitalista ha percebut el caràcter revolucionari de la democràcia radical; realment la crítica al concepte clàssic de Revolució ha generat nous models com són les "zones autònomes", i, per damunt de tot, la democràcia radical.

La Democràcia Directa és un dels més importants pilars de l'activisme democràtic; presenta un important desenvolupament en termes d'investigació i tecnologia política (procediments formals, articulacions legals, ...), a nivell mundial presenta un embrionari però esperançador exercici pràctic, i és un concepte moderadament conegut pel poble. El seu estatus polític s'aproxima al que exhibia el sufragisme al començament del segle XX. I potser, el seu pes polític només és superat per la urgent necessitat de desarticular els actuals mitjans de propaganda del Règim; urgència política marcada pel macabre i futurista escenari d'arribar a exercir llibertats polítiques en Realitat Virtual.

La Democràcia Directa agrupa un suggeridor conjunt de llibertats polítiques caracteritzades per a ser exercides sense veto institucional, des de la seva iniciativa fins la seva culminació sobirana. Les llibertats més clàssiques són la iniciativa popular legislativa i el seu referèndum vinculant, però és creixent la demanda i pressió política per altres iniciatives populars i els seus referèndums: com són la iniciativa de derogació legislativa, de ratificació de lleis i tractats internacionals, de revocació de càrrecs i de recursos de constitucionalitat. Altres experiències pioneres com el Pressupost Participatiu municipal ha aconseguit ja fortes cotes de maduració en algunes regions com Llatinoamèrica.

Però el pes polític de la Democràcia Directa no resideix tant en el seu disseny com en el seu àmbit d'aplicació. I és que quan la Democràcia Directa s'aplica a l'àmbit constitucional, estem concretant, des de la perspectiva de tecnologia política, alguna de les garanties del Poder Constituent popular. La iniciativa popular a la reforma constitucional i a la convocatòria d'assemblea constituent, juntament amb els seus referèndums, són llibertats polítiques quasi desconegudes però d'un pes polític indiscutible. En aquest mateix àmbit es situa el denominat "dret d'autodeterminació, el desenvolupament formal i l'exercici pràctic del qual es troben en un estat tan primari que pot considerar-se inexistent (degut sobretot al llast democràtic que exerceixen les passions nacionalistes, tant les hegemónicas com les postulants).

Efectivament, la majoria de les llibertats polítiques de Democràcia Directa gaudeixen ja d'una certa investigació formal, i fins i tot d'una incipient existència legal. Però ens trobem en els primers estadis: són molt freqüents els defectes formals (en la majoria dels casos derivats de premeditats dissenys defectuosos) i la cultura política popular sobre aquestes llibertats és feble i volàtil. Ja tenim proves històriques del negatiu efecte que té exercir llibertats de Democràcia Directa tarades formalment. Perquè, paradoxalment, la decepció i desconfiança popular es concentra sobre el propi concepte de Democràcia Directa, mentre les elits culpables del seu disseny romanen alienes i impunes.

Per tant, els informes crítics sobre el desenvolupament i exercici de les llibertats polítiques de Democràcia Directa posseeixen un alt valor pràctic. Ajuden a protegir la Democràcia Directa, explicitant els actuals defectes formals, informant de les llibertats prohibides en cada país i cobrint el buit documental que imposen els mitjans de propaganda i institucions acadèmiques.

Per aquesta raó, Demopunk Net aborda la publicació d'un informe d'estat sobre la Democràcia Directa, i ho fa sobre la realitat espanyola. Animem a activistes demòcrates d'altres països a realitzar informes similars, alhora que els hi oferim els nostres escassos recursos. També per aquesta raó, Demopunk Net ha col·laborat gustosamente en la traducció a l'espanyol de l'informe sobre 32 països europeus "Índex per països sobre capacitat legislativa popular" de l'any 2002, editat per l'institut IRI-Europa.

El present informe conté probablement el conjunt de dades més exhaustiva sobre la Democràcia Directa a Espanya. Està concebut com eina d'investigació política, especialment orientada per a aquelles persones i institucions que necessiten que la informació sigui precisa i contrastable; per aquesta raó el lector disposa, en el propi document, de gairebé totes les referències legals per a la seva verificació.

L'informe serà reeditat anualment, completant-lo amb nova informació recaptada o amb les novetats polítiques de Democràcia Directa que ocorrin durant aquest any. L'informe s'edita simultàniament en espanyol i en anglès.

En primer lloc es lliura un llistat detallat de l'estat actual de les múltiples llibertats polítiques que es consideren associades a la Democràcia Directa, indicant el seu grau de desenvolupament, o si es troben explícitament prohibides, o són una tecnologia política desconeguda pel Règim.

A continuació es realitza una anàlisi d'aquelles llibertats existents, estimant la seva eficiència, limitacions i rendiment en termes de soberania popular. L'anàlisi s'efectua a nivell nacional, regional i local.

L'informe continua oferint informació detallada, posiblemente incompleta, sobre l'exercici de les anteriors llibertats a nivell nacional, regional i local. També es detallen els esdeveniments no governamentals de Democràcia Directa que es coneixen.

Per a finalitzar, es realitza un breu repàs sobre els antecedents històrics de la Democràcia Directa a Espanya.


Terminologia

En aquesta introducció desitgem precisar la terminologia utilitzada en l'informe. La Democràcia Directa té a cada país un desenvolupament molt desigual. Bona mostra d'aquesta variabilitat queda recollida a l'informe "Índex per països sobre capacitat legislativa popular" (sobre 32 països europeus), que edita anualment l'institut IRI-Europa. Uns pocs termes no aconsegueixen descriure el veritable desenvolupament de cada llibertat política; és necessari que la terminologia aplicable sigui determinada amb precisió. La precisió terminològica no és un capritx acadèmic; almenys si es pretén reflectir en quin grau la sobirania popular està imbricada en una llibertat política concreta.

El significat més comú aplicat al terme "iniciativa popular" prové de l'entorn constitucional suís. En aquest entorn, el terme té un caràcter eminentment legislatiu: s'aplica a la reforma constitucional o a la ratificació de lleis. En qualsevol cas, condueix a un referèndum vinculant. No obstant això, aquest és un ús restringit. No reflecteix la potència del terme, atès que ignora que la iniciativa popular ha de ser també aplicable a altres àmbits de sobirania com són, per exemple: la revocació de càrrecs electes, la iniciativa a derogació de lleis, la petició col·lectiva al recurs d'inconstitucionalitat, etcètera.

Molts règims i les seves constitucions fan un ús incorrecte i propagandista del terme "iniciativa popular" per a referir-se a les seves raquítiques llibertats politicas, tarades per importants defectes. En aquells casos en els quals els defectes formals impedeixin la consumació de la sobirania popular, reduirem el terme a l'expressió "petició col·lectiva".

Al voltant del terme "referèndum" apareixen desviacions semblants. La principal característica exigible a un referèndum és que sigui vinculant. Per això devem evitar l'ús de termes com "referèndum consultiu", que ofèn a la pròpia essència sobirana d'aquesta llibertat política. En aquest cas, reduirem el terme a "plebiscit", malgrat que algunes persones prefereixin reservar aquest terme per a les mascarades polítiques d'algunes dictadures.

Finalment, és necessària una important precisió. Des de la perspectiva de sobirania popular, no és de la mateixa importància quan les llibertats polítiques de Democràcia Directa són aplicables a l'entorn constitucional, que quan són aplicables a l'activitat legislativa menor o a l'àmbit de les regulacions. Per això, vam reservar el terme de llibertats polítiques de garantia del "poder constituent" a totes aquelles que implementen la iniciativa popular al voltant de la reforma constitucional i els processos constituents.



 
 

Estat de la Democràcia Directa a Espanya

S'ofereix un detallat llistat de les actuals llibertats polítiques de Democràcia Directa a Espanya. Per, a continuació, realitzar una anàlisi política i avaluar la seva pràctica.

S'estableixen quatre categories principals:

Poder Constituent
Iniciativa a la reforma constitucional: Prohibida a la iniciativa popular per l'Art.166. Només el Govern i les assemblees legislatives (nacionals i autonòmiques) posseeixen aquest dret polític. Cap altra institució pot exercir-lo.

Iniciativa popular a Procés o Assemblea Constituent: Prohibit. Llibertat política desconeguda per a la constitució.

Dret d'Autodeterminació: Prohibit. Llibertat política desconeguda per a la constitució.

Iniciativa Popular
Iniciativa popular al Referèndum: Prohibit. En virtut de l'Art.92, només el President del Govern gaudeix d'aquest dret. Cap altra persona, grup o institució pot iniciar un procés legal que condueixi a un referèndum nacional. D'altra banda, tota institució (poders regionals, poders locals, etcètera) que vulgui convocar un referèndum local o regional de qualsevol tipus, necessita l'autorització preceptiva de l'Estat (Art. 149.1.32).

Iniciativa popular a la revocació de càrrec electe: Prohibit. Llibertat política desconeguda per a la constitució.

Iniciativa popular a la derogació legislativa: Prohibit. Llibertat política desconeguda per a la constitució.

Iniciativa popular legislativa: Prohibit. La constitució contempla una petició col·lectiva legislativa en l'Art.87, que analitzarem separadament.

Iniciativa popular a la ratificació de tractats internacionals: Prohibida expressament per l'Art.87.

Petició col·lectiva al recurs d'inconstitucionalitat: Prohibida expressament per l'Art.162.1a.


Referèndum

Referèndum Vinculant: Prohibit. En virtut de l'Art.92 només s'admet el plebiscit consultiu.

Referèndum de ratificació a la Reforma Constitucional: Aplicable només a reformes importants d'acord amb l'Art.168. En la resta de supòsits es convoca si ho sol·licita una desena part del Congrés o del Senat (Art.167).


Altres llibertats polítiques

Pressupost Participatiu: Llibertat política desconeguda per a la constitució.

Control popular de la guerra: Llibertat política desconeguda per a la constitució.

Referèndum revocatori de càrrecs sindicals: En virtut de l'Art. 67.3 de l'Estatut dels Treballadors, és possible, a iniciativa d'un terç dels treballadors, convocar un referèndum revocatori de qualsevol representant electe sindical.




 

Anàlisi de la Democràcia Directa a Espanya
 

Desenvolupament Nacional de la Democràcia Directa

L'anterior llistat sobre l'estat de la Democràcia Directa a Espanya no permet gaires interpretacions. La immensa majoria de les llibertats polítiques són desconegudes per a la constitució o es troben explícitament prohibides. La següent anàlisi es centrarà en les llibertats existents, però la conclusió principal d'aquesta anàlisi és la important manca de llibertats de Democràcia Directa. En poques paraules, l'estat de la Democràcia Directa a Espanya és lamentable; el lector optimista només podrà trobar consol en el precari desenvolupament mundial d'aquest tipus de llibertats polítiques.

La pròpia absència de llibertats admet poca anàlisi addicional. Però vam desitjar destacar l'absolut desert de llibertats polítiques que protegeixen el Poder Constituent. La constitució nascuda de la Transició Franquista (1975-1980) conforma un règim blindat; el poble espanyol no disposa de cap oportunitat de modificar-lo. Només les elits posseeixen aquest poder efectiu i, aparentment, no existeix cap voluntat de millorar la qualitat democràtica del Règim, ni en la classe política, ni en els seus mitjans de propaganda.

A continuació s'ofereix una breu anàlisi política de les magres llibertats polítiques de Democràcia Directa, cobrint els següents drets polítics existents a Espanya:

La Petició Col·lectiva Legislativa

Reconegut per l'Art.87 de la constitució i regulada per la Llei Orgànica per a la Iniciativa Legislativa Popular, aquesta llibertat política apareix normalment en els mitjans de propaganda com ILP (Iniciativa Legislativa Popular), i en la pròpia constitució com "iniciativa popular".

Enfront del significat plenament sobirà del terme "iniciativa popular", aquesta escadussera llibertat política devem reduir-la a la categoria de petició al presentar els següents defectes formals:

Per a estimar la severitat de l'esmentada restricció de temes, mereix la pena repassar la definició constitucional de llei orgànica en el seu article 81, o en tot cas extreure alguns exemples de lleis orgàniques per a percebre amb claredat de quin tipus de llibertat política estem parlant. Es prega llegir lentament la següent llista d'exemples -entre centenars- per a apreciar quins temes són inaccessibles a la iniciativa popular:
Llei Orgànica Electoral.
Llei Orgànica per a la Iniciativa Legislativa (sic).
Llei Orgànica del Referèndum.
Llei Orgànica del Dret d'Associació.
Llei Orgànica de Petició.
Qualsevol modificació dels Estatuts d'Autonomia.
Qualsevol ratificació de tractats i acords parlamentaris.
Llei Orgànica del Poder Judicial.
Llei Orgànica del Defensor del Poble (sic).
Llei Orgànica d'Educació.
Llei Orgànica d'Universitats .
Llei Orgànica del Codi Penal.
Llei Orgànica de Drets i Llibertats d'Estrangers.
Llei Orgànica de Telecomunicacions.
Llei Orgànica de Tractament de Dades Personals.
Llei Orgànica de Responsabilitat Penal de Menors (incloent delictes de terrorisme).
Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana.
Llei Orgànica de Llibertat Sindical.
Llei Orgànica de Finançament de Comunitats Autònomes.
Llei Orgànica de Conflictes Juridiscionals.
Llei Orgànica de Cooperació Jurídica Internacional.
Llei Orgànica del Dret de Reunió.
Llei Orgànica del Dret de Rectificació.
Llei Orgànica del Dret a l'Honor, la Intimitat i la pròpia Imatge.
Etcètera ...
A diferència de la petició legislativa espanyola, normalment la iniciativa popular legislativa introdueix una proposició de llei en els òrgans legislatius, els quals tenen dret a realitzar una contrapropuesta; ambdues proposicions de llei són finalment votades juntes en referèndum. En aquest sentit, la petició legislativa espanyola mostra les següents deficiències: Totes aquestes severes limitacions i deficiències redueixen aquesta llibertat política a un esquifit simulacre de Democràcia Directa, que no sembla tenir més funció que la de permetre al Règim espanyol aparèixer en les estadístiques internacionals com un país amb "algun" procediment de Democràcia Directa. Malgrat tot, l'articulat de la petició popular legislativa espanyola ofereix alguns positius aspectes, però de categoria menor:


Al març/2002 Esquerra Unida (esquerra no capitalista) ha proposat en el Congrés algunes millores formals, però que no intenten convertir aquesta petició legislativa en una veritable iniciativa popular legislativa. Proposen reduir un 25% les 500.000 signatures necessàries, introduir el plurilingüisme en els plecs de signatures, que la Comissió Promotora pugui defensar la seva proposta i que pugui retirar-la si creu que està sent desvirtuada pel procés parlamentari. El Congrés ha rebutjat ja la reducció de signatures "per ser contrària a la Constitució" (sic); esperem que aquestes mínimes reformes siguin aprovades i no s'imposi la tradicional supèrbia de les elits del Règim espanyol.
 
 

El referèndum de ratificació a la reforma constitucional

Aquest tipus de referèndum no pot ser considerat estrictament una llibertat política, si no més aviat una garantia. Garantia que la constitució -o, al menys, alguna part d'ella- no pot ser modificada de forma completament aliena al Poble. És sens dubte un dret sobirà, i en el cas d'Espanya, és l'únic dret de Democràcia Directa que no pot ser desqualificat globalment.

Posseeix alguns defectes que hem de subratllar:


El Plebiscit Consultiu

Reconegut per l'Art.92 de la constitució, i regulat (igual que l'anterior referèndum de ratificació) per la Llei Orgànica de les modalitats de Referèndum. Aquesta consulta és una esquifida llibertat política que es redueix a un plebiscit a cauda de les gravíssimes deficiències que exhibeix:


El Referèndum revocatori de representants electes sindicals

En gairebé qualsevol part del món és freqüent trobar variats elements de Democràcia Directa quan l'àmbit sindical és lliure, especialment al voltant de la iniciativa que poden exercir les assemblees de treballadors

Cal destacar l'existència a Espanya d'un referèndum i la seva iniciativa per a la revocació de càrrecs electes sindicals (Art.67.3 de l'Estatut dels Treballadors).

Aquesta perla de Democràcia Directa és tota una excepció en el Règim espanyol. Cap altre càrrec electe a Espanya exerceix la seva representació de forma tan responsable. Malgrat tot, hem de fer algunes importants precisions:


El control popular de la guerra

El control popular de la guerra és, potser, la més utòpica i desitjable llibertat política de Democràcia Directa. El fet de ser qualificada en ocasions com una llibertat extravagant, demostra fins quin punt la població es troba lluny de poder opinar sobre el més greu esdeveniment sociocultural. Lògicament, la població espanyola té un control sobre la guerra tan inexistent com la immensa majoria de la població mundial.

Sobre tan importants esdeveniments com són la pau i la guerra, l'actual constitució espanyola exhibeix una preocupant parquetat. L'Art 63 de la constitució reserva la iniciativa a declarar la guerra i la pau sólamente al Rei (!!!), que requereix ratificació parlamentària. La població demòcrata espanyola viu avergonyida per semblant situació en la qual un càrrec hereditari en la seva descendència masculina posseeix semblant capacitat constitucional d'iniciativa Per a evitar la vergonya internacional, no és d'estranyar que el Règim incompleixi sistemàticament la constitució donant-li a la guerra la forma de missions humanitàries (L'Iraq, Sèrbia, ...), sense necessitat d'iniciativa real, sense necessitat de ratificació parlamentària.

Definitivament, vam sentir mallangia per la redacció de l'Art.6 de la constitució de la II República (1931): "Espanya renuncia a la guerra com instrument de política nacional", i pel seu desenvolupament en l'Art.77.
 



 

Desenvolupament Regional de la Democràcia Directa

Les 17 Comunitats Autònomes posseeixen els mateixos pobres nivells de Democràcia Directa que en l'àmbit nacional.

No existeix un marc constitucional que protegeixi en l'àmbit regional les llibertats polítiques de Democràcia Directa. Les úniques referències constitucionals són majoritàriament de tipus restrictiu, i reflex del profund conflicte entre nacionalistes que domina la vida política a Espanya:

Al febrer/2002 va ser rebutjada pel congrés una proposta del poder regional de Catalunya que li fossin transferides la competència d'autorització de consultes populars a que es refereix l'Art 149.1.32. Tot un exemple de com entenen les elits a Espanya les llibertats polítiques de Democràcia Directa. En lloc de millorar la pobra legislació catalana de Democràcia Directa o de proposar l'eliminació de l'autorització de consultes populars, l'elit catalana prefereix reclamar per a sí mateixa aquest privilegi.

Algunes comunitats han desenvolupat legislació específica per a les consultes populars municipals, que s'analitzarà dintre de la secció "Desenvolupament Municipal de la Democràcia Directa". A nivell exclusivament regional abordarem els següents aspectes:

Referèndum de ratificació a la reforma estatutària

En relació a la reforma dels Estatuts d'Autonomia, només algunes Comunitats Autònomes inclouen el referèndum popular com a pas final de la reforma estatutària: País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia.

D'acord amb l'Art.147.3 de la constitució i l'Art 145 del Reglament del Congrés, aquest referèndum no està protegit; la reforma estatutària elaborada per l'assemblea regional simplement es processa com altra llei orgànica. En realitat, aquest referèndum es tracta d'una garantia reconeguda regionalment per cada estatut, però si tal referèndum existeix ha de ser autoritzat pel poder nacional (Art.149.1.32).

La constitució no garanteix l'existència d'aquest referendum, però tampoc garanteix que, en cas d'existir, sigui el pas final de la reforma estatutària. Per a aconseguir que el referèndum sigui el pas final de la reforma estatutària, els estatuts de les esmentades Comunitats Autònomes estableixen que la llei orgànica que aprovi el poder nacional inclourà l'autorització per al referèndum.

Aquesta enrevesada situació legal es deu al conflicte nacionalista que existeix a Espanya. La paradoxa és doble. D'una banda, el poder nacional no protegeix constitucionalment el referèndum de ratificació a la reforma estatutària però, en cas d'existir, vol mantenir la seva possibilitat de veto sobre un referèndum (Art.149.1.32). D'altra banda, si el poder nacional aprova la reforma estatutària ha d'autoritzar el referèndum; però... ¿i quina altra cosa podria fer?, ¿potser aprovar la reforma però no autoritzar el subsegüent referèndum?
 
 

La petició legislativa i el plebiscit consultiu

Pel que fa a la petició legislativa i el plebiscit consultiu, les Comunitats Autònomes pràcticament han transcrit literalment les lleis nacionals, o la norma d'Aragó. No mereix la pena estendre's en les petites diferències entre comunitats; destacarem solamente algunes dades importants:

Dret d'autodeterminació

Amb l'actual legislació no existeix cap procediment viable i, per descomptat, no existeix una regulació específica; es tracta, doncs, d'una llibertat política prohibida a Espanya.

En aquestes circumstàncies no és possible realitzar cap anàlisi addicional. No obstant això i donada la importància constituent d'aquest dret i l'elevat conflicte nacionalista que suporta la vida política espanyola, mereix la pena fer un breu repàs de les diferents posicions:

Des de fa anys les pàgines de Demopunk ofereixen a la població demòcrata d'Espanya un exemple de tecnologia política: el document "Procediments Formals del Dret d'Autodeterminació". És, desgraciadament, tota una excepció en la societat espanyola; no sembla que la motivació demòcrata generi solucions polítiques.
 



 

Desenvolupament Municipal de la Democràcia Directa
 

Regulacions municipals

No existeix un marc constitucional que protegeixi les llibertats polítiques de Democràcia Directa en l'àmbit municipal. Pràcticament no existeix cap municipi espanyol que hagi desenvolupat Reglaments de Democràcia Directa. En canvi, hi ha una heterogènia col·lecció de Reglaments de Participació Ciutadana que estan orientats sobretot a l'associacionisme de veïns (és a dir, una casa sense portes, ni finestres, ni xemeneia).

Per aquesta raó les pàgines de Demopunk Net han redactat un esborrany de directrius sobre drets de Democràcia Directa en l'àmbit municipal. Defineix i reglamenta els drets a referèndum vinculant i les iniciatives populars. En algunes poques localitats s'està introduint en els programes electorals per a les eleccions municipals. Si estàs interessat en el desenvolupament de la Democràcia Directa a Espanya (encara que també s'està col·laborant des de Llatinoamèrica) i participes en l'elaboració de programes electorals municipals tal vegada hagis de conèixer la proposta.

Només tenim informes, gairebé tots indirectes, d'algunes regulacions municipals de Democràcia Directa:


Pressupost Participatiu

A semblança de la llibertat política que es gaudeix a Portoalegre (Brasil), al voltant del Pressupost Participatiu alguns contats ajuntaments espanyols han desenvolupat diferents projectes, impulsats majoritàriament per IU-IC (grup polític d'esquerra no capitalista). Cada projecte té un diferent grau de maduració, però desgraciadament no disposem en cap dels casos de l'articulat legal de les regulacions:


Regulació regional del plebiscit municipal

Algunes poques de les 17 Comunitats Autònomes han desenvolupat un procediment de plebiscit aplicable a tots els seus municipis (Catalunya/1996, Andalusia/2001). Altres comunitats (Navarra i Astúries) estan en fase d'elaboració legislativa. I altres comunitats (Galícia) tenen alguna escassa regulació.

Totes elles pateixen la restricció jacobina que el propi poder nacional hagi d'autoritzar qualsevol consulta popular (Art.149.1.32 de la constitució). Una restricció absurda que neix del conflicte nacionalista, i que, per tant, compleix una funció inexplicable per a la Democràcia Directa.

La regulació regional és un marc mínim que pot ser ampliat per cada ajuntament. L'experiència que sigui la Comunitat Autonoma qui reguli la consulta local està tenint uns resultats agridolços.

D'una banda , és molt positiu que una norma regional faciliti a la població de tots els seus municipis alguns recursos de Democràcia Directa. En aquest sentit, millor hagués estat que la constitució espanyola es preocupés de protegir el referèndum local que d'exigir la seva autorització pel poder nacional.

D'altra banda, aquestes regulacions estan heretant el caràcter malaltís de la Democràcia Directa espanyola a nivell nacional o regional, la qual cosa només contribueix que la pràctica de semblants llibertats sigui decebedoar:


Finalment, aquest informe desitja aclarir un greu error que apareix en ocasions:

NO EXISTEIX OBLIGACIÓ LEGAL QUE EL REFERENDUM LOCAL SIGUI CONSULTIU
El referèndum municipal NO està regulat per l'Art.92 de la constitució que imposa el plebiscit consultiu. De fet, la llei que desenvolupa l'esmentat article, afortunadament, exclou del seu àmbit el referèndum local mitjançant la seva Disposició Addicional. Tampoc s'imposa el caràcter consultiu en la legislació de Règim Local (Llei 7/1985, articles 18 i 71). Per tant el caràcter vinculant o consultiu de la consulta és responsabilitat exclusiva del legislador regional i local.



 

Pràctica de la Democràcia Directa a Espanya

Com es desprèn de l'anterior apartat "Anàlisi de la Democràcia Directa a Espanya", la legislació espanyola que protegeix les llibertats polítiques de Democràcia Directa és pràcticament inexistent; les poques regulacions existents són tan febles que resulten desilusionants i ineficaces. Les estadístiques de la pràctica espanyola que publiquen organismes nacionals i internacionals estan desenfocades pels referèndums nacionals i regionals que van ocórrer durant la Transició Franquista (1975-1980).

Però la situació actual és molt diferent: les elits responsables de la nostra penúria de Democràcia Directa, i que dominen el Règim des de la Transició Franquista, ni tan sols han fet un esforç per tal que la pràctica de tan esquifides llibertats polítiques fos un acte d'il·lusió popular. La immensa majoria de les peticions legislatives són desestimades i l'únic plebiscit consultiu que ha existit és avui encara un record escandalós (fins i tot sota sospita de frau electoral).

La legislació de Democràcia Directa és escadussera, i la seva pràctica decebedora. Però l'aspecte més negatiu és l'absoluta absència de debat polític per a la instauración de llibertats polítiques de Democràcia Directa. En aquest sentit, l'apatia de la societat espanyola és total. Sense pal·liatius. Els mitjans de propaganda del Règim no dediquen ni un segon, ni un centímetre quadrat, a l'anàlisi d'aquestes llibertats (aquest última dada no és una expressió retòrica, és més aviat un fet contrastable). La immensa majoria de la població no coneix de l'existència d'aquestes llibertats: els més grans per haver estat educats en el desert sorgit del genocidi franquista; els més joves a l'estar alienats pel silenci dels mitjans de propaganda.

Un exemple significatiu de la llunyania de la Democràcia Directa a Espanya és el propi ús que es fa d'aquest terme (o més aviat, l'absència del seu ús). El terme "Democràcia Directa" és sistemàticament substituït pel terme "Participació Ciutadana". Una relliscada semàntica que degrada el terme en el seu aspecte més important, és a dir, el degrada en la sobirania popular subjacent.

D'altra banda, la majoria dels països europeus estan provocant un repunt (tal vegada transitori) de la Democràcia Directa amb els referèndums d'integració en organismes supranacionals com la Unió Europea i l'OTAN. També en aquest aspecte, Espanya ofereix un decebedor exemple. No només per mancar de la legislació que garanteixi els esmentats referèndums, si no també per que ja s'han pres totes aquestes decisions sense consulta popular.


L'exercici del referèndum de ratificació a la reforma constitucional/estatutària

Fins la data no ha existit cap referèndum de ratificació de reforma constitucional. L'única esmena constitucional en gairebé 25 anys ha estat realitzada sense ratificació popular. Fou una esmena derivada de les obligacions contrates per la integració europea i relativa al dret dels estrangers al sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.

Les estadístiques nacionals i internacionals insisteixen a presentar els referèndums de la Transició franquista (1975-1980) com una part significativa de la pràctica de Democràcia Directa a Espanya. Per això en aquesta secció farem una revisió d'aquells referèndums, relacionats amb la ratificació inicial de l'actual constitució i la ratificació de la iniciativa a constituir algunes (4 d'un total de 17) Comunitats Autònomes:
 

15/Desembre/1976. Plebiscit per a la ratificació de la Llei de Reforma Política

Una vegada mort el general rebel Franco, el seu successor, el monarca Juan Carlos I (successor d'acord amb el plebiscit franquista de 1966) convoca aquest plebiscit de ratificació després d'aconseguir que l'òrgan legislatiu franquista aprovi la llei el dia 18/Novembre/1976.
Formalment no es diferencia en gens dels plebiscitos franquistes de 1947 i 1966: ni en les garanties democràtiques, ni en l'activitat dels mitjans de propaganda. Però donat el seu resultat i el fet que suposava la transició a una predemocracia liberal, els historiadors insisteixen en presentar-lo com part del currículum de Democràcia Directa d'Espanya. Va votar un 77% del cens i el "sí" va obtenir un 94%.


6/Desembre/1978. Referèndum per a la ratificació de la Constitució

L'assemblea legislativa elegida en virtut de l'anterior Llei de Reforma Política va assumir funcions constituents. El text final de la Constitució va ser sotmès a referèndum de ratificació. La participació (67%) va ser massa modesta per a tractar-se de tan important referèndum. Els vots positius van ser un 87%.
Al País Basc es va produir una curiosa circumstància: gairebé tots els partits del nacionalisme basc van demanar l'abstenció, i els vots positius (34.93% sobre el cens) no van poder superar la suma de vots negatius (10.93% sobre el cens) i l'abstenció (50.49%). Aquesta combinació ha permès que totes les parts reclamin la seva pròpia interpretació del resultat.


25/Octubre/1979. Referèndum de ratificació de la iniciativa per a la Comunitat Autònoma de Catalunya

Referèndums de ratificació (simultanis a totes les seves províncies) de la iniciativa a constituir la Comunitat Autònoma, en virtut de l'Art.151.2.3.


25/Octubre/1979. Referèndum de ratificació de la iniciativa per a la Comunitat Autònoma de País Basc

Referèndums de ratificació (simultanis a totes les seves províncies) de la iniciativa a constituir la Comunitat Autònoma, en virtut de l'Art.151.2.3.


28/Febrer/1979. Referèndum de ratificació de la iniciativa per a la Comunitat Autònoma d'Andalusia

Referèndums de ratificació (simultanis a totes les seves províncies) de la iniciativa a constituir la Comunitat Autònoma. A la província d'Almería no es va aconseguir la majoria i no es va poder satisfer l'Art.151.2.3. El dia 20/Octubre/1981 es va tornar a repetir el referèndum, aconseguint en aquesta ocasió la majoria en totes les províncies.


21/Desembre/1980. Referèndum de ratificació de la iniciativa per a la Comunitat Autònoma de Galícia

Referèndums de ratificació (simultanis a totes les seves províncies) de la iniciativa a constituir la Comunitat Autònoma, en virtut de l'Art.151.2.3.
Cal aclarir un error que apareix ocasionalment. Els anteriors referèndum regionals no van ratificar l'articulat dels estatuts d'autonomia; de fet, cap dels estatuts d'autonomia a Espanya gaudeix de la ratificació popular. En 4 de les 17 comunitats autònomes, aquests referèndum van ratificar la iniciativa exercida per les Diputacions a constituir comunitats autònomes; en la resta no ha existit cap tipus de ratificació popular: ni l'articulat de l'estatut, ni la pròpia iniciativa a constituir l'autonomia.
 


L'exercici de la petició legislativa a nivell nacional

A continuació s'ofereix un llistat de les peticions legislatives que han arribat a ser presentades davant el Congrés, juntament amb un breu resum de premsa de com van ser tractades.
 

Juny 2002. Rebutjada la petició legislativa que demana la venda exclusiva de medicaments a les farmàcies

Jano On-line i agències (12/06/2002). El ple del Congrés dels Diputats va rebutjar per unanimitat la presa en consideració d'una proposició de Llei, presentada a través d'una iniciativa legislativa popular impulsada pel col·legi de Farmacèutics de València amb l'aval de més de 1,3 milions de signatures, que perseguia concedir a les oficines de farmàcia i als serveis farmacèutics hospitalaris l'exclusivitat per a dispensar medicaments i productes farmacèutic-sanitaris.
Els diputats consideren, en termes generals, que la iniciativa suposa una "reiteració" de la normativa vigent i, en els casos que aporta innovació, ho fa envaint les competències autonòmiques i sense aportar cap millora per al ciutadà. La proposició de Llei hagués tingut caràcter de Llei bàsica de no haver estat desestimada la seva presa en consideració per 288 vots en contra, cap a favor i 2 abstencions.
%[...]
La iniciativa també va ser rebutjada fins i tot pel grup Parlamentari Federal d'Esquerra Unida, que sol donar suport aquest tipus d'iniciatives "expressives de la voluntat popular de mantenir el sistema actual de dispensación del medicament", objectiu del text proposat. Així ho va expressar el seu portaveu a la Cambra baixa, Marisa Castro, "lamentant" haver de rebutjar la proposta a l'estimar que, encara que algunes de les "poques" innovacions que planteja són "positives", moltes no s'ajusten a les directives europees vigents.
%[...]
Novembre 1999. Rebutjada la petició legislativa per a reduir la jornada laboral a 35 hores
Diari El Mundo (12/11/1999). El Ple del Congrés va rebutjar, per 161 enfront de 145 vots, la possibilitat de discutir la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals, sense disminució de salari.
La proposició era conseqüència d'una Iniciativa Legislativa Popular avalada per 700.000 signatures de ciutadans, recollides durant sis mesos per grups socials, sindicats i associacions i promoguda per Izquierda Unida.
Tot aquest esforç va acabar pels vots del Partit Popular, de CIU i de Coalició Canària. A favor de la tramitació de la iniciativa  van votar els diputats d'IU, PSOE, PNB i Grup Mixt.
%[...]
La iniciativa proposava modificar un article de l'Estatut dels Treballadors per a fixar en 35 hores setmanals la jornada laboral, sense que es produís reducció de salari. Incloïa també una disposició transitòria per a posar en vigor la  reducció de jornada, a través de la negociació col·lectiva.
En defensa de la iniciativa, el coordinador  general d'IU, Julio Anguita, es va referir a quatre raons per a la seva presa en consideració: l'avanç de la ciència i la tècnica, que redueix el nombre de treballadors necessaris per a realitzar una tasca; la   recerca de la societat de la plena ocupació; el foment dels drets socials i, sobretot, «la marxa cap a la utopia».
%[...]
Qui més frontalment es va oposar a la iniciativa va ser el Grup Popular, que, a través de Gerardo Camps, va considerar una «burla al sistema democràtic» que calgui acceptar una iniciativa pel fet d'estar avalada per la signatura de centenars de milers de ciutadans (sic). El  diputat popular va utilitzar també les xifres de creació d'ocupació dels últims anys per a rebutjar la proposta.


Març 1999. Primera llei per petició legislativa, Llei de Propietat Horitzontal.

Diari El Mundo (19/3/1999). Per primera vegada des del naixement de la Constitució (1978), el Parlament espanyol ha aprovat una llei promoguda per la iniciativa popular.
Des de setembre de 1994, quan els administradors de finques van plantejar la utilització d'aquesta via, 832.000 espanyols han estampat la seva signatura a favor de la modificació d'una llei que afecta a 29 milions de persones.
Ahir, després de la votació, el president del Consell General del Col·legi d'Administradors de Finques, Manuel Roberto, no podia amagar la seva satisfacció: "Es tracta de la llei més democràtica aprovada fins el moment en les Corts, perquè ha estat promoguda pels ciutadans".
Tots els grups parlamentaris que van participar en l'aprovació de la llei van destacar  "l'alt grau de consens arribat entre els parlamentaris".
Per a Pablo Castellano, diputat d'IU, "la forta petició popular ha influït molt en l'actitud positiva dels partits". A més, Castellano confia que aquesta experiència "actui com a incentiu per tal que altres sectors socials s'animin a participar en l'activitat legislativa".
Per la seva banda, Luis Ortiz, parlamentari del PP, va destacar "la gran maduresa que ha demostrat el Parlament davant la iniciaitva popular", i va assenyalar "el gran pas que s'ha donat perquè el règim horitzontal de propietat s'adapti a la realitat del present".
%[...]
Desembre 1998. Desestimada la petició legislativa per a aconseguir la gratuïtat dels llibres escolars.
Diari El Mundo (11/12/97). Els llibres de text no seran gratis en l'ensenyament obligatori tal com demanaven els pares d'alumnes. El Ple del Congrés dels Diputats va rebutjar ahir per 161 vots en contra, 130 a favor i una abstenció, que es pugui debatre a la Càmbra la proposició de llei que havia presentat la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares d'Alumnes (CEAPA) i que comptava amb l'aval de 600.000 signatures.
En la iniciativa legislativa popular presentada per la CEAPA es demanava la gratuïtat dels llibres de text a l'ensenyament obligatori, dels 6 als 16 anys.
El PP i els partits nacionalistes, CIU i PNB, van votar en contra de la proposició per entendre que la gratuïtat total produeix desigualtat al tractar d'igual forma a les famílies que tenen recursos i a les més desafavorides. A més, van argumentar els representants d'aquestes agrupacions polítiques, la gratuïtat total tindria efectes perversos, al provocar dos tipus d'alumnes: els quals utilitzessin llibres nous i els que s'han de conformar amb els vells, ja que els alumnes haurien de retornar els seus exemplars educatius al finalitzar el curs.
%[...]
Desembre 1996. Desestimada la petició legislativa per a garantir un mínim pressupostari a l'Educació.
Diari El Mundo (11/12/96). Tres anys després , van dir no. El Congrés va rebutjar ahir la iniciativa popular promoguda per CC.OO. per a una llei de finançament del sistema públic. Les signatures de més de 625.000 ciutadans han servit de ben poc.
Els promotors de la iniciativa van remetre una carta als grups parlamentaris per tel que es posposés el debat, per considerar que en aquest moment, en ple conflicte educatiu, no era oportuna la seva discussió.
No obstant això, la proposta va ser desestimada i el Grup Parlamentari Popular va rebutjar ahir en el ple del Congrés dels Diputats la presa en consideració de la iniciativa legilsativa popular que demana una llei marc reguladora del finançament de l'Ensenyament.
L'anomenada "Llei de Finançament" de la LOGSE (Llei d'Ordenament General del Sistema Educatiu) és, segons els seus defensors (Esquerra Unida, Comissions Obreres, Unió General de Treballadors i des d'aquest curs el PSOE), el mecanisme per a assegurar un finançament constant de l'ensenyament, sigui quin sigui el partit polític governant.
Segons el diputat popular Luis de Grandes, el PP respecta la iniciativa legislativa popular, però considera que ha quedat antiquada pe la qual cosa el seu grup votarà en contra de la seva admissió i va precisar que, en aquest punt, la postura del PP coincideix amb la que mantenia el Govern socialista.
Cal remarcar l'última i vergonyant experiència (Juny/2002), en la qual el Congrés va rebutjar per unanimitat tramitar una petició de més de 1.300.000 ciutadans, gairebé el triple de les signatures necessàries. Només des del cinisme institucional pot negar-se l'evidència: aquesta quantitat de signatures posseeix una legitimitat sobirana quantitativament superior als vots que serveixen per a elegir alguns grups parlamentaris existents; simplement, és hipòcrita donar més pes als vots aplicats a la Democràcia Representativa.

Però la seva legitimitat sobirana és també qualitativament superior al ser expressió popular sobre un tema concret; en un símil cientific, podríem dir que la "densitat de legitimitat sobirana" és màxima a l'ésser mínima la seva àrea d'aplicació. En aquesta petició legislativa, si la supèrbia no encegués a les elits del Règim espanyol, haurien tingut la intel·ligència política d'almenys admetre a tràmit la proposició de 1.300.000 ciutadans.

El lector pot apreciar que si la petició legislativa espanyola fos en realitat una inicitativa popular legislativa (és a dir, si acabés en referèndum juntament amb la contraproposta parlamentària), aleshores la petició de Juny/2002 seria avui probablement una llei.

El lector pot apreciar també que si el Règim espanyol no tingués prohibida la iniciativa popular a referèndum de revocació de càrrecs electes (llibertat reconeguda, per exemple, en l'actual constitució veneçolana), probablement avui existiria una iniciativa a revocació de tots els diputats signada per 1.300.000 ciutadans.

En general, totes aquestes lamentables decisions no només deslegitimen la democràcia representativa si no també provoquen una onada de decepció ciutadana sobre les llibertats polítiques de Democràcia Directa. Una injusta decepció perquè, en realitat, només existeixen escasses (0.2 peticions/any) i esquifides llibertats polítiques que els mitjans de propaganda insisteixen a presentar com els mecanismes de "participació ciutadana" del Règim.



L'exercici de la petició legislativa a nivell regional

Donada la quantitat i importància dels temes restringits a la petició legislativa, només uns pocs grups d'activisme estan podent fer ús d'aquesta llibertat; la majoria de les peticions legislatives regionals han girat al voltant de la protecció ambiental.

Com podrem apreciar, la pràctica a nivell regional de la petició legislativa és molt escassa. No tenim mitjans suficients per a assegurar que la següent llista és exhaustiva i inclou totes les peticions legislatives que han existit a nivell regional. Però podem afirmar que es tracta d'una aproximació molt raonable i representativa.
 

En tràmit. Illes Canàries, presentada una petició legislativa sobre protecció ambiental

La Plataforma en Defensa del Malpaís de Güímar i Camino del Socorro va lliurar el dia 15/Octubre/2001 les signatures de 23.024 persones donant suport a la seva petició legislativa en el Parlament de Canàries i en la qual es sol·licita l'ampliació de la protecció del Malpaís de Güímar fins incloure el Camino del Socorro.
Febrer 2002. Aragó, la Comissió Promotora retira la petició legislativa
El 1998 es van lliurar 37.000 signatures (essent-ne necessàries 15.000) donant suport a una proposició de llei de promoció de l'estalvi energètic i les energies renovables. No obstant això, després de més de tres anys(!!) de tràmit parlamentari la Comissió Promotora va sol·licitar la seva retirada al considerar que el text final aprovat en Ponència i Comissió per les Corts no responia substancialment a l'esperit original. L'assemblea legislativa d'Aragó no es va oposar a la retirada. Malgrat el comprensible malestar dels promotors, han d'aconsolar-se pensant que el dret a sol·licitar la retirada de la proposició és una singularitat aragonesa. Cap altra comunitat, ni fins i tot a nivell nacional, gaudeix d'aquesta petita garantia.
 
 

2001. València, desestimada la petició legislativa d'ordenació i protecció de l'hortade València com a espai natural protegit

Promoguda per membres d'Esquerra Verda de la Vega Baixa amb el suport de més del doble de les 50.000 signatures necessàries. Tenia per objecte salvaguardar els valors de l'horta valenciana, arbitrant una sèrie de mesures que garantissin la seva conservació i supervivència. Rebutjada per l'assemblea legislativa autonòmica.


Desembre 2000. País Basc, aprovada la Carta de Drets Socials a partir de petició legislativa
La petició legislativa de la Carta de Drets Socials contra l'atur i la pobresa estava inspirada pel moviment social a Europa per la Renda Bàsica. Va ser presentada quan s'estava produint un viu debat en el propi sí del moviment, la qual cosa fins i tot va dur als promotors a intentar induir modificacions una vegada iniciat el tràmit parlamentari. D'altra banda, els propis grups parlamentaris interprentaren i van esmenar la petició, generant algunes queixes de distorsionar l'esperit original.

En general, la petició s'ha vist embolicada en negociacions polítiques alienes a la proposta. El text original va ser lliurat amb el suport de 30.000 signatures i va trigar a ser tramitada més de tres anys.

Novembre 2000. Catalunya, aprovada la regulació d'incineració de residus a partir d'una petició legislativa

Aquesta petició legislativa ha estat marcada per la denúncia i malestar dels seus promotors. Presentada el març/1998 amb la signatura de 107.000 persones, proposava la prohibició d'aquesta activitat i la promoció de sistemes alternatius. El que inicialment es va proposar en termes de prohibició, va ser desvirtuat fins un nivell inacceptable per als seus promotors, que van denunciar públicament el seu desig de desvincular-se de la llei aprovada.
1992. Aragó, creat el Consell de Protecció de la Naturalesa a partir d'una petició legislativa
El Consell de Protecció de la Naturalesa d'Aragó va ser resultat d'una proposta de la Coordinadora Ecologista d'Aragó (CEA) per a crear un òrgan de participació ciutadana en matèria de medi ambient. Es  van recollir les 15.000 signatures necessàries per a dur a les Corts d'Aragó la proposta. La Llei 2/1992 crea el Consell de Protecció de la Naturalesa encara que bastant disminuït i retallat pels grups parlamentaris, quedant al final com un  òrgan consultiu.


Igual que la pràctica a nivell nacional, l'exercici a nivell regional és molt escàs (0.3 peticions/any) i amb algunes peticions realment decebedores. El lector eclèctic encara pot trobar consol atès que la pràctica descrita permet apreciar amb claredat com haurien acabat algunes peticions si fossin veritables iniciatives populars, és a dir, que les seves proposicions legislatives, conjuntament amb les corresponents contrapropostes paralamentàries.haguessin acabat en referendum vinculant



L'exercici del plebiscit consultiu
 

12/Març/1986. Plebiscit consultiu sobre la integració en l'estructura civil de l'OTAN

Aquest plebiscit constitueix una de les pàgines més negres de l'actual Règim, i provoca encara avui diversos errors i equívocs; comencem per buidar-los:

El context històric d'aquest plebiscit va ser el radical canvi d'opinió del partit socialdemòcrata espanyol, PSOE. Durant els primers anys de la Transició franquista el PSOE va mantenir posicions més típicament d'esquerres que el partit comunista PCE. Una d'aquestes posicions era un fort activisme contra l'OTAN. A l'octubre/1981 el congrés espanyol decideix (sense plebiscit) l'ingrés a l'OTAN i s'inicien les negociacions d'integració. Els socialdemòcrates espanyols (PSOE) van explotar políticament l'oposició popular a aquesta decisió. Una vegada que el PSOE aconsegueix la seva primera majoria parlamentària absoluta, inicia un acusat canvi de posició que culmina amb la decisió de convocar l'esmentat plebiscit.

El president del Govern, Felipe Gonzalez, presenta en plebiscit consultiu una enrevesada pregunta (Art. 1 i 2), que al costat de la curtíssima durada de la campanya (Art. 4), va provocar deliberadament el desconcert entre la població.

Tots els partits, llevat de els comunistes, donaven suport (d'una o altra forma) a la integració a l'OTAN, però la població estava majoritàriament en contra. La campanya va durar 14 dies durant els quals els mitjans de propaganda del Règim publicaven tots els dies la intenció de vot. Els primers dies reflectien la coneguda oposició majoritària a l'OTAN, però a poc a poc va ser creixent el "suposat" suport a la proposta del PSOE. Tots els mitjans de propaganda es van abocar a una descarada campanya a favor del vot positiu.

L'últim dia de la campanya, el lider socialdemòcrata Felipe González, en qualitat de president de Govern (convocant del plebiscito), va comparèixer a TV anunciant que rebutjava gestionar un resultat negatiu. Aquesta compareixença pública va provocar una onada real de por entre la població (el lector ha de comprendre que cinc anys abans Espanya havia sofert un violent cop d'estat, i que l'oposició estava -i està encara- plena de persones provinents o educades en l'anterior dictadura).

Hi ha també denúncies de problemes inusuals en el vot per correu, majoritàriament utilitzat per votants joves (estudiants i soldats del servei obligatori). Per tot això, en alguns cercles existeixen dubtes raonables que tal vegada el Règim es va atrevir al frau electoral.

El resultat oficial del plebiscit va ser que va votar un 59% del cens electoral i un 56% dels votants va aprovar la integració en l'estructura civil de l'OTAN.

Estrictament mai ha existit un referèndum sobre la integració a l'OTAN. Com ja s'ha indicat, la decisió d'adhesió es va prendre el 1981 (sense plebiscit) i la integració militar (sense plebiscit) va ocórrer el dia 7 de Julio de 1997 sota la majoria parlamentària de la dreta capitalista. Recordem una simpàtica anècdota de 1997, fidel reflex de la vida política a Espanya:

El mateix dia de la cimera de l'OTAN (7/Julio/1997) un diari d'abast nacional llança, amb fingida indignació, la notícia de que uns militars espanyols havien arribat en tanqueta a un prostíbul on provoquen diferents altercats. Igualment indignats, la resta dels mitjans de propaganda es van fer ressò d'aquesta notícia, però van oblidar explicar als seus consumidors que realment el fet havia ocorregut nou mesos abans. La basta manipulació mediàtica del Règim pretenia oferir menjar-escombraries antimilitarista, mentre els seus líders signaven la integració militar a l'OTAN. [Més informació]


El record del plebiscit OTAN és un malson per als demòcrates espanyols. Formalment és un infame esdeveniment sota sospita, però, a més, segueix provocant entre la població el desprestigi de les llibertats polítiques de Democràcia Directa.

Una última referència ens permet conèixer amb més precisió la mentalitat demòcrata del lider que va convocar el plebiscito. Les següents declaracions van ser publicades al llibre "Presidentes", Victoria Prego. Ed.Plaza&Janes, 2000:

Felipe González: "Jo ho vaig passar malament. Crec que és la decisió més difícil que he pres en la meva vida, el moment més dur de la meva responsabilitat. Ho vaig passar malament abans i també després. Jo era perfectament conscient que, malgrat haver guanyat el referèndum, i per haver-lo guanyat, m'anaven a passar una factura altíssima en termes d'afecte, no dic ja de vots. I vaja si ho vàrem pagar: el 1986 i també el 1987, sens dubte, i va ser perquè s'havia dipositat en els ciutadans una responsabilitat moral que no els corresponia.

Per això paguem i no per altra cosa.. Tu imagina't que es sotmetés a referèndum anar a la guerra. ¡És que el ciutadà no té per què decidir, si és que no li paguen per a això, li paguen per a ser ciutadà, no per a decidir si un pacte militar convé o no, cony!  Per a això ja té als seus responsables, en els quals confia més o menys, però per això hi són".



 

L'exercici No Governamental de Democràcia Directa

L'absència de llibertats polítiques de Democràcia Directa legitima a la població per a expressar el Poder Constituent per tots els mitjans al seu abast. La pròpia constitució espanyola es troba blindada, estant prohibida la iniciativa popular a la reforma constitucional.

En aquestes lamentables circumstàncies no és d'estranyar que la població organitzi esdeveniments no governamentals de Democràcia Directa, actes que el Règim ignora sistemàticament, o fins i tot reprimeix.

A continuació s'ofereix un llistat dels esdeveniments no governamentals de Democràcia Directa dels quals tenim notícies.  Sospitem que n'existeixen més casos però que els desconeixem a causa de la severa actuació dels mitjans de propaganda del Règim.
 

29/Setembre/2001. Referèndum no governamental sobre la reurbanització de la Plaça del Castillo, a la ciutat de Pamplona (Navarra).

El projecte de l'ajuntament de Pamplona (Navarra), ciutat del Nord d'Espanya, de reurbanitzar la cèntrica Plaça del Castillo i construir un aparcament subterrani va provocar la mobilització popular que desitjava expressar la seva opinió. Es van recollir 25.000 signatures sol·licitant a l'Ajuntament la convocatòria d'un referèndum (Pamplona té 180.000 habitants); l'ajuntament, en un gest de supèrbia, va menysprear la petició popular. Per a més informació consultar http://www.plazadelcastillo.com/

La població es veu forçada a ignorar els procediments legals del Règim per a poder expressar la seva opinió. Les autoritats nacionals van prohibir l'acte popular, i gràcies a una ràpida sentència judicial, es va evitar la repressió policial. Les autoritats locals van boicotejar l'acte negant mitjanss i locals. En ple carrer voten 19.639 persones de les quals un 94% s'oposen al projecte municipal. Les autoritats no acaten els resultats.

12/Març/2000. Consulta Social per a l'Abolició del Deute Extern
Organitzada a tota Espanya per la Xarxa Ciutadana per a l'Abolició del Deute Extern, RCADE (http://www.rcade.org/) plantejava a la població tres preguntes sobre l'abolició del deute extern. Per a més informació consultar http://www.consultadeuda.org

RCADE decideix que la consulta social coincideixi amb una jornada electoral nacional i col·locar les taules de votació en les proximitats dels col·legis electorals; pretenen aprofitar l'afluència de la població per a facilitar la participació. No obstant això, el Règim percep aquesta decisió com una provocació, prohibeix l'acte i organitza la seva repressió. Els organitzadors, legitimats per l'absència de llibertats polítiques de Democràcia Directa, decideixen continuar amb la consulta. (Es disposa de bastant informació addicional)

A pesar de la massiva repressió i dels nombrosos incidents, la consulta és un tremend èxit organitzatiu i de participació. S'instal·len urnes a 458 municipis, cobrint un 48.8% del cens electoral. Van votar a la consulta 1.087.792 persones (estimant les urnes on no va haver-hi repressió, la participació hauria arribat a 2.224.714 persones). Un 97% dels votants van contestar afirmativament a les preguntes.

Aquest ha estat el major esdeveniment no-governamental de Democràcia Directa. És penós informar que el Règim no només ho va reprimir activament, si no també que ha ignorat els seus resultats.

Encara pitjor, RCADE és una organització castigada amb severitat. A l'informe Amnistia Internacional/2001 pot verificar-se la brutal repressió d'una manifestació pacífica "no autoritzada" a les portes del Congrés espanyol; com a  colofó d'aquell apallissament, el Règim ha condemnat, el juliol/2002, un dels apallissats a dos anys de presó per "desobediència".

Octubre/1999. Els pares de 53.000 nens exigeixen el compliment dels referèndums escolars
Aquest succés no va ser estrictament un esdeveniment no-governamental de Democràcia Directa, però reflecteix fins a quin punt la supèrbia del Règim ignora tota decisió popular.

Seguint les directrius de les autoritats educatives, el juny de 1999 nombrosos col·legis públics de l'Est de Madrid (capital d'Espanya) van votar en referèndum el projecte educatiu del curs següent. Les autoritats exigeixen que si es desitja un canvi en l'horari escolar (per exemple, la jornada continuada) el referèndum ha de ser recolzat per una majoria qualificada del 80% (!!!). Una vegada celebrats els referèndums, s'aconsegueix l'esmentada majoria del 80% en 106 col·legis (un total de 53.000 nens).

Casualment, al mes següent les competències educatives són transferides al govern autònom de Madrid, i les noves autoritats es neguen a reconèixer els resultats electorals, obligant a començar el curs escolar amb l'antic horari contra la voluntat de més del 80% de la població afectada.

Els pares dels alumnes es mobilitzen i protesten contra l'agressió. Molts mestres intenten ajudar als pares oferint algunes solucions de compromís, però són amenaçats amb represàlies i el Règim envia comissaris polítics (inspectors educatius) per assegurar que es compleix la seva superba decisió.

Pocs mesos després, els professors, desbordats per la repressió, i els pares, decebuts per l'absència de resultats de les seves mobilitzacions, es veuen obligats a oblidar els seus referèndums i continuar amb els antics horaris escolars. (Més informació)

8/Març/1998. La població del Comtat de Treviño vota en referèndum no governamental la seva segregació de la província de Burgos.
Aquest petit territori en el Nord d'Espanya (221 km2 i 1 100 habitants) es troba literalment immers en (envoltat per) la província d'Àlaba (la capital de la qual es troba a 15 Km) però pertany a la província de Burgos (la capital de la qual està a 100 Km). Per a més informació consultar http:///www.geocities.com/trevino_es_alava/

Durant molt temps col·lectius socials, així com diverses institucions (ajuntaments del comtat, Diputació d'Àlava, Assemblea legislativa del País Basc) sol·liciten al govern nacional la convocatòria d'un referèndum sobre l'eventual segregació; el govern nacional rebutja contínuament la petició. (Més informació).

La població es veu forçada a ignorar els procediments legals del Règim per a poder expressar la seva opinió. Vota un 76% de la població del Comtat de Treviño, i un 68% demana la segregació de la província de Burgos.

El Règim no reprimeix la celebració del referèndum, però no acata els resultats. El fet que la segregació sigui entre Castella i País Basc provoca que tot el pes de l'actual conflicte entre nacionalistes impedeixi una solució raonable.



 

Antecedents històrics

Els antecedents de la Democràcia Directa a Espanya són escassos, destacant les llibertats polítiques protegides per la Constitució de la II República espanyola (1931). No disposem de notícies sobre la pràctica d'aquestes llibertats però sospittem que la curta vida de la II República no va permetre exercir-les. Tampoc disposem d'informació de la regulació i pràctica de la Democràcia Directa a nivell regional i local.

A continuació s'ofereix un breu resum:

Aquesta mínima experiència no suposa per a l'actual societat espanyola un suport històric de cultura política. El genocidi franquista i dècades de dictadura van esborrar tota memòria històrica.


 
 

Legislació aplicable

El present informe s'ha desenvolupat intentant garantir uns mínims científics a la investigació que ens ocupa. El lector interesat pot verificar sobre la pròpia legislació les conclusions (de vegades d'una duresa desconsoladora) que es van derivant de l'estudi formal de les llibertats polítiques de Democràcia Directa.

S'adjunta legislació extractada de les següents normes:

Constitució espanyola de 9 de Desembre de 1931.
%[text complet]

Article 6.
Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional.
Article 22.
Qualsevol de les províncies que formi una regió autònoma o part d'ella podrà renunciar al seu règim i tornar al de província directament vinculada al Poder central. Per a prendre aquest acord serà necessari que ho proposi la majoria dels seus Ajuntaments i ho acceptin, almenys, dos terceres parts dels electors inscrits en el cens de la província.
 
Article 66.
El poble podrà atreure a la seva decisió mitjançant «referèndum» les lleis votades per les Corts. Serà suficient, per a això, que ho sol·liciti el 15 per 100 del Cos electoral.
No seran objecte d'aquest recurs: la Constitució, les lleis complementàries de la mateixa, les de ratificació de Convenis internacionals inscrits en la Societat de les Nacions, els Estatuts regionals, ni les lleis tributàries.
El poble podrà així mateix, exercint el dret d'iniciativa presentar a les Corts una proposició de llei, sempre que ho demani, almenys, el 15 per 100 dels electors.
Una llei especial regularà el procediment i les garanties del «referèndum» i de la iniciativa popular.
 
Article 123.
Són competents per a acudir davant el Tribunal de Garanties Constitucionals:
    1. El Ministeri fiscal.
    2. Els jutges i tribunals en el cas de l'art. 100.
    3. El Govern de la República.
    4. Les Regions espanyoles.
    5. Tota persona individual o col·lectiva, encara que no hagués estat directament agraviada.
 
Article 124.
Una llei orgànica especial, votada per aquestes Corts, establirà les immunitats i prerrogatives dels membres del Tribunal i l'extensió i efectes dels recursos que es refereix l'art. 121.
Constitució espanyola de 27 de Desembre de 1978.
%[text complet]
Article 63.
1. El Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics. Els representants estrangers a Espanya estan acreditats davant ell.
2. AL Rei correspon manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment per mitjà de tractats, de conformitat amb la Constitució i les lleis.
3. AL Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau.
Article 81.
1. Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, aquelles que aprovin els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les altres previstes en la Constitució.

2. L'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
 

Article 87.
1. La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat, d'acord amb la Constitució i els Reglaments de les Càmeres.

2. Les Assemblees de les Comunitats Autònomes podran sol·licitar del Govern l'adopció d'un projecte de llei o remetre a la Taula del Congrés una proposició de llei, delegant davant aquesta Càmera un màxim de tres membres de l'Assemblea encarregats de la seva defensa.

3. Una llei orgànica regularà les formes d'exercici i requisits de la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei. En tot cas, s'exigiran no menys de 500.000 signatures acreditades. No procedirà aquesta iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni en tot allórelacionat a la prerrogativa de gràcia.

Article 92.
1 . Les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans.

2. El referèndum serà convocat pel rei, mitjançant proposta del President del Govern, prèviament autoritzada pel congrés dels Diputats.

3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les distintes modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució.
 

Article 147 . %[Estatut d'Autonomia]
1. Dintre dels termes de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i empararà com part integrant del seu ordenament jurídic.

2. Els Estatuts d'autonomia hauran de contenir:

a. La denominació de la Comunitat que millor correspongui a la seva identitat històrica.
b. La delimitació del seu territori.
c. La denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies.
d. Les competències assumides dintre del marc establert en la Constitució i les bases per al traspàs dels serveis corresponents a les mateixes.
3. La reforma dels Estatuts s'ajustarà al procediment establert en els mateixos i requerirà, en tot cas, l'aprovació per les Corts Generals, mitjançant llei orgànica.
 

Article 148 . %[Competències de les Comunitats Autònomes]

%[...]

2. Transcorreguts cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seves competències dintre del marc establert en l'article 149.
 

Article 149 . %[Competències de l'Estat ]%
1. L'Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries:

%[...]

32ª Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.

 
Article 162 . %[Interposició de recursos: legitimació]
1. Estan legitimats:
a. Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats, 50 Senadors, els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i, si escau , les Assemblees de les mateixes.

b. Per a interposar el recurs d'empara tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, així com el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.

2. En els altres casos, la llei orgànica determinarà les persones i òrgans legitimats.
 

Article 166 . %[Reforma constitucional: iniciativa]
La iniciativa de reforma constitucional s'exercirà en els termes prevists en els apartats 1 i 2 de l'article 87.


Article 167 . %[Reforma constitucional: caràcter general i ordinari]
1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de tres cinquens de cadascuna de les Càmeres. Si no hi hagués acord entre ambdues, s'intentarà obtenir-lo mitjançant la creació d'una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors, que presentarà un text que serà votat pel congrés i el Senat

2. De no aconseguir-se l'aprovació mitjançant el procediment de l'apartat anterior, i sempre que el text hagués obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés, per majoria de dos terços, podrà aprovar la reforma.

3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació quan així ho sol·licitin, dintre dels quinze dies següents a la seva aprovació, una desena part dels membres de qualsevol de les Càmeres.
 

Article 168 . %[Reforma constitucional: caràcter extraordinari]
1. Quan es proposés la revisió total de la Constitució o una parcial que afecti al Títol preliminar, al Capítol 2º, Secció 1ª del Títol I o al Títol II, es procedirà a l'aprovació del principi per majoria de dos terços de cada Càmera, i a la dissolució immediata de les Corts.

2. Les Càmeres elegides hauran ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria de dos terços d'ambdues Càmeres.

3. Aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.

Reglament del Congrés dels Diputats de 24 de febrer de 1982.
%[text complet]
Article 145.
La reforma d'un Estatut d'Autonomia, tramitada d'acord amb les normes establertes en el propi Estatut, requerirà aprovació mitjançant Llei Orgànica.

Article 161.
1. %[El referèndum consultiu] Requerirà la prèvia autorització del Congrés dels Diputats la proposta de Decret que elevi el President del Govern al Rei per a convocatòria d'un referèndum consultiu sobre alguna qüestió política d'especial transcendència.

2. El missatge o comunicació que a aquest efecte dirigeixi el President del Govern al Congrés serà debatut en el Ple de la Càmera. El debat s'ajustarà a les normes previstes per al de totalitat.

3. La decisió del Congrés serà comunicada pel president de la Càmera al del Govern.

Llei de l'Estatut dels Treballadors, 24 de Març de 1995.
Article 67.  Promoció d'eleccions i mandat electoral.

%[...]

3. La durada del mandat dels delegats de personal i dels membres del comitè d'empresa serà de quatre anys, entenent-se que es mantindran en funcions en l'exercici de les seves competències i de les seves garanties fins tant no s'haguessin promogut i celebrat noves eleccions.

Solament podran ser revocats els delegats de personal i membres del comitè durant el seu mandat, per decisió dels treballadors que els hagin elegit, mitjançant assemblea convocada a aquest efecte a instància d'un terç, com a mínim, dels electors i per majoria absoluta d'aquests, mitjançant sufragi personal, lliure, directe i secret. No obstant, aquesta revocació no podrà efectuar-se durant la tramitació d'un conveni col·lectiu, ni replantejar-se fins transcorreguts, almenys , sis mesos.

%[...]

Article 77.  Les assemblees de treballadors
1. De conformitat amb el disposat en l'article quatre d'aquesta Llei, els treballadors d'una mateixa empresa o centre de treball tenen dret a reunir-se en assemblea.

 L'assemblea podrà ser convocada pels delegats de personal, el comitè d'empresa o centre de treball, o per un nombre de treballadors no inferior al 33 per 100 de la plantilla. L'assemblea serà presidida, en tot cas, pel comitè d'empresa o pels delegats de personal mancomunadamente, que seran responsables del normal desenvolupament de la mateixa, així com de la presència a l'assemblea de persones no pertanyents a l'empresa. Només podrà tractar-se en ella d'assumptes que figurin prèviament inclosos en l'ordre del dia. La presidència comunicarà a l'empresari la convocatòria i els noms de les persones no pertanyents a l'empresa que vagin a assistir a l'assemblea i acordarà amb aquest les mesures oportunes per a evitar perjudicis en l'activitat normal de l'empresa

%[...]


Llei orgànica reguladora de la iniciativa legislativa popular (sic), de 26 de març de 1984 %[text complet]
 

Article 7 . Iniciació del procediment de recollida de signatures i termini per a la mateixa
1. Admesa la proposició, la Taula del Congrés ho comunicarà a la Junta Electoral Central, que garantirà la regularitat del procediment de recollida de signatures

2. La Junta Electoral Central notificarà a la Comissió Promotora l'admissió de la proposició, a fi de que procedeixi a la recollida de les signatures requerides

3 . El procediment de recollida de signatures haurà finalitzar amb el lliurament a les Juntes Electorals Provincials de les signatures recollides, en el termini de sis mesos a contar des de la notificació que es refereix l'apartat anterior. Aquest termini podrà ser prorrogat per tres mesos quan concorri causa major apreciada per la Taula del Congrés. Esgotat el termini sense que s'hagi fet lliurament de les signatures recollides, caducarà la iniciativa
 

Article 10 . Fedataris especials
1. Sense perjudici de l'indicat en l'article anterior, les signatures podran també ser autentiques per fedataris especials designats per la Comissió Promotora

2. Podran adquirir la condició de fedataris especials els ciutadans espanyols que, en plena possessió dels seus drets civils i polítics i mancant d'antecedents penals, jurin o prometin davant les Juntes Electorals Provincials donar fe de l'autenticitat de les signatures dels signataris de la proposició de llei

3. Els fedataris especials incorreran, en cas de falsedat, en les responsabilitats penals previstes en la Llei
 

Article 15 . Compensació estatal per les despeses realitzades
1. L'Estat rescabalarà a la Comissió Promotora de les despeses realitzades en la difusió de la proposició i la recollida de signatures quan arribi a la seva tramitació parlamentària

2. Les despeses hauran de ser justificats en forma per la Comissió Promotora. La compensació estatal no excedirà, en cap cas, de 30 milions de pessetes. Aquesta quantitat serà revisada periòdicament per les Corts Generals


Llei orgànica sobre regulació de les distintes modalitats de referendum, de 18 de Gener de 1980.
%[text complet]

Article 14.
1. Durant la campanya de propaganda, els mitjans de difusió de titularitat pública hauran de concedir espais gratuïts. Només tindran dret a l'ús d'espais gratuïts els Grups polítics amb representació en les Corts Generals, d'acord amb els següents criteris:
a) En el cas que la consulta s'estengui a tot el territori de l'Estat, es concediran espais d'abast nacional. En aquest cas seran beneficiaris dels espais els Grups polítics amb representació en les Corts Generals, en proporció al nombre de Diputats que haguessin obtingut en les últimes eleccions generals.

b) En les restants modalitats de referèndum regulades en la present Llei els espais es concediran en emissions, en hores de gran audiència, o publicacions que cobreixin les províncies en que se celebri el referèndum. En aquest cas seran beneficiaris els Grups polítics en proporció a la representació obtinguda en el Congrés dels Diputats, aconseguida a través de qualsevol de les províncies a les quals afecta el referèndum i en l'Assemblea legislativa de la Comunitat Autònoma o, en defecte d'aquesta, en qualsevol de les Diputacions provincials compreses en l'àmbit territorial que afecti el referèndum.

2. Els enviaments postals de propaganda per al referèndum gaudiran de franquícia i servei especial en la forma que reglamentàriament s'estableixi.
 

Article 15.
1. La campanya no podrà tenir una durada inferior a deu, ni superior a vint dies, i finalitzarà a les zero hores del dia anterior a l'assenyalat per a la votació.

2. Durant els cinc dies anteriors al de la votació queda prohibida la publicació, difusió total o parcial o comentari dels elements o resultats de qualsevol enquesta o sondejos d'opinió, així com les operacions de simulació de vot realitzades a partir de sondejos d'opinió, que estiguin directa o indirectament relacionats amb la consulta sotmesa a referèndum.

Disposició Addicional
Les disposicions de la present Llei no afectes en la seva regulació a les consultes populars que puguin celebrar-se pels Ajuntaments, relatives a assumptes rellevants d'índole municipal, en els seus respectius territoris, d'acord amb la legislació de Règim Local, i exceptuant, en tot cas, la competència exclusiva de l'Estat per a la seva autorització.


Decret de convocatòria de referèndum (sic) en relació a l'OTAN, de 6 de febrer de 1986.
%[text complet]

Article 1. %[Acord de Govern ]%
Per acord del Govern del dia 31 de gener de 1986, se sotmet a referèndum consultiu de tots els ciutadans la següent decisió política:
ACORD DEL GOVERN
Text íntegre de la decisió política objecte de la consulta

"El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:

1.º La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.

2.º Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.

3.º Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya."

Article 2. %[Text de la consulta]
En relació amb aquesta decisió el Cos electoral convocat haurà de respondre a la següent pregunta:
"¿Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel govern de la Nació?".
 
Article 4. %[Campanya electoral]
La campanya electoral durarà catorze dies, i finalitzarà a les zero hores del dia 11 de març de 1986.


 
 

TAZ-Copyright: "Aquestes pàgines (TAZ) poden ser lliurement copiades, total o parcialment, com a nucli germinal de producció aliena o amb qualsevol altre objectiu. No és necessari citar l'origen ni complir cap altre requeriment, llevat de mantenir visible, traduït i en vigor el present TAZ-Copyright"